FORMALITATSS
*
FORMALITATSS *
DESEMBRE 2024
Formalitats és el resultat d’una primera exploració en el camp de la ceràmica. Aquesta sèrie experimenta amb el material a través del joc i la intuïció, per narrar ficcions quotidianes.
Formalitats coqueteja amb la tradició i avança cap a territoris híbrids entre pintura i instal·lació.
Formalitats són espais comuns, coneguts, universals. Aquests, mitjançant la relació entre objecte i imatge astàtica, es transformen en espais tensionats.
Formalitats és un pur tràmit.
Formalitats és plec i tensió.
Formalitats es pregunta: què ha de passar perquè una cosa esdevingui tradició?
De Formalitats s’en deriva una ficció.
Peces ceràmiques realitzades amb la col·laboració amb els ceramistes de Quart.
MUSEU de la Terrissa de Quart.
https://www.museuterrissa.cat
Saturdays: from 10:00 a.m. to 2:00 p.m. and from 4:00 p.m. to 8:00 p.m.
Sundays: from 10:00 a.m. to 2:00 p.m
MARZO 2023
LA PLATAFORMA BCN. PUJADES 99.
CAST //
"Atrapar al malo" no es una exhibición, es una interrogante que plantea mis dudas sobre los conceptos que dan forma a nuestra identidad. Indaga en la posible corrupción que puede esconderse detrás de la sobreexposición de este término en los discursos actuales.
En esta cacería del malo, se requiere despedir al bueno. La idea es empoderar lo que no ocupa el centro, cambiar la acción principal y llevarla fuera del encuadre: el espacio que buscamos.
Esta exploración a través del arte visual es el fruto de señalar lo perverso. Es una composición que desafía el orden aparentemente inmutable que sostiene nuestra percepción de las cosas. Atrapar al malo es mi manera de perturbar ese orden. Es identificar, fragmentar, superponer, resignificar y descomponer. Es reflexionar sobre la violencia y como esta aparece cuando la señalas.
Atrapar al malo no es un acto de aprendizaje, ni un simple retroceder en el camino. Es destruir el camino. CUANDO SE MATA AL MALO, QUIEN OCUPA SU LUGAR ?
“Atrapar al malo”
ENG //
"Catching the Villain" is not an exhibition; it is a question that raises my doubts about the concepts shaping our identity. It delves into the possible corruption hidden behind the overexposure of this term in contemporary discourse.
In this hunt for the villain, the hero must be dismissed. The idea is to empower what does not occupy the center, to shift the main action and take it out of the frame: the space we seek.
This exploration through visual art is the result of pointing to the perverse. It is a composition that challenges the seemingly immutable order sustaining our perception of things. Catching the Villain is my way of disrupting that order. It is about identifying, fragmenting, superimposing, re-signifying, and deconstructing. It is a reflection on violence and how it emerges when you point it out.
Catching the Villain is not an act of learning, nor is it simply retracing the path. It is about destroying the path. WHEN THE VILLAIN IS KILLED, WHO TAKES THEIR PLACE?
